15/12/2012 - Rogaining de les Fonts d’Argentona

És l’última activitat de l’any. Aquesta vegada l’Enric s’ha animat i fem equip Grecian2000 per participar en la rogaining que organitza el club Oros Orientació a Argentona.

Ens trobem amb en Jaume, la Cris, en Jordi i la Iol que fan equips mixtes i després de xerrar una estoneta donen la sortida.

Recollim el mapa i comencem a córrer ple de dubtes. El lloc és molt guapo i ja pensem en fer-hi una visita amb més calma. Pel que fa a la nostra orientació...és, entre dolenta i pèssima. Ens costa moltíssim trobar les fites.

Arribem a la meta, encara que amb molts pocs punts i els últims de la nostra categoria, molt contents ja que la sessió de tres hores que acabem de gaudir ens ha ensenyat una mica més, hem après algun truc nou i hem fet un bon entrenament.

18/11/2012 - III Rogaine Serra del Corredor

Fran, Pere, Sebas, Núria, Jordi, Jaume, Salva...nomès uns quants de tots els que vem participar.

Un altre diumenge que toca matinar. En Jaume em passa a recollir, passem a buscar en Pere i pujem cap a Dosrius on ja ens està esperant en Jordi, el meu company d’equip. Participem en la III Rogaine Serra del Corredor que monta el Club Esportiu d’Orientació Oros.

Fem inscripció, ens preparem ràpidament i ja entrem a la zona d’aïllament on ens trobem a uns quants coneguts més. Fa fred, plou i no sembla que el dia vagi a millorar molt. Xerrem una estoneta i de seguida ens reparteixen el mapa. Amb en Jordi ens posem a traçar la nostra estratègia. Els dos estem d’acord en l’itinerari a seguir, encara que davant dels dubtes el deixo a triar a ell, que per això te molta més experiència que jo en aquestes probes.

Sortida.

Ens desitgem sort amb la resta de coneguts que hi participem i sortim a la carrera cap a la primera fita triada. Al poc de sortir la pluja ens dona una treva i fins i tot hem de parar un moment per treure’ns algo de roba, comencem a entrar en calor. Trobem la fita i seguim trobant-ne d’altres a mida que anem seguint l’itinerari triat. Els dos portem mapa i encara que en Jordi porta la veu cantant jo vaig comprovant que de moment també vaig encertant la situació de les fites.

Van passant les hores i començo a sentir el cansament. Cada vegada em perdo més mirant el mapa i m’he de fiar més d’en Jordi que va fresc com una rosa. Passades les 4 hores fem una parada tècnica i sobre el mapa triem la millor manera de començar amb la tornada. Mengem una mica i tornem una altre vegada a trotar muntanya amunt i avall en busca de les següents fites. Sobre les 4:30 les cames em comencen a avisar de que no volen seguir i necessito pendre un gel de glucosa per poder tirar. En molt poca estona ja torno a estar bastant millor i encara que amb les cames força tocadetes i que soc incapaç de veure res sobre el mapa puc seguir el ritme d’en Jordi. Finalment, 5:50 h. després de pendre la sortida, arribem a la línia de meta.

Al poc d’arribar ens trobem amb en Jaume i en Pere. Xerro amb en Fran i també paro un moment a saludar a en Hamlou, Rafa i Ciro (als que coneixeré després) i segueixo trobant gent. Em despedeixo d’en Jordi que torna cap a casa i marxo a fer una dutxa que encara que amb aigua freda, s’agraeix bastant. Al sortir, espero en Jaume i anem cap a la zona on serveixen el dinar.

Allà  tinc el regal de trobar-me la Txell, que ens ha vingut a saludar a tots i portar-me plat i got per poder recollir el dinar.

Dinem tots plegats, Txell, Jaume, Hamlou, Rafa, Ciro.Fem dutxeta i anem saludant i xerrant amb una pila d’amics i coneguts.

Enllestit l’àpat i com que el fred no fa que sigui molt agradable allargar el dia, decidim tornar cap a casa a descansar una miqueta.

Estic rebentat, m’ho he passat genial, he gaudit d’un gran company i he conegut gent nova i molt maca...un gran dia!!. 

03/11/2012 – Open Raid X-Race Montsant

Grecian2000 en busca de la fita perduda.

Últim raid de Naturetime per aquest any. L’Enric i jo (equip Grecian2000) participem a l’OpenRaid X-Race Montsant.

Com les altres vegades, matinem, carreguem furgo i carretera. Arribem a Ulldemolins, on se celebra el raid. Passem a fer les verificacions i ens posem a preparar tot el necessari. Al mateix pàrking ens trobem amb en Jaume i en Xavi (que substitueix la Txell, baixa per esguinç de turmell), a en Jordi i al Komando Cerveza, Jota i Jesús. Petem la xerrada una estoneta i ja ens apropem fins l’arc de sortida per escoltar el briefing.

Sortida.

Recollim el mapa. La primera secció és un trekking. Decidim l’estratègia i ens posem en marxa. No anem malament del tot, però notem que encara ens falten moltes taules en orientació i tardem molt més del necessari en anar trobant les fites. Un parell d’elles se’ns reboten més del que ens podem permetre i acabem per abandonar-les per arribar dintre del temps de tall a la següent secció, la de BTT.

Quan arribem, l’Enric no fa molt bona cara, no es troba massa bé. Parem un moment i aprofita per anar al bany. Sembla que la cosa no millora, però no es vol rendir encara. Agafem les bicis i sortim per un corriolet de pedra. Arribem a la primera fita i l’ Enric està pitjor. Vomita i torna a amagar-se entre els matolls per seguir extraient coses per altres forats. Quan torna, el pobre no fa gens bona cara però li fot un parell de collons i no es dóna per vençut. Decidim no abandonar però sí que marcarem únicament els punts de control obligatoris i intentarem acabar el raid.

Travessem el riu en tres o quatre ocasions. Els peus xops segur que no ajuden al pobre Enric. Creuem Ulldemolins. Marquem el punt de control on començava la secció d’orientació urbana i ens saltem la prova. Seguim amb les bicis. L’Enric no tira i ha de baixar de la bici i anar caminant. Una pujada asfaltada, no massa dura però si cansina, ens deixa en el proper punt de control. Aquí comença la secció d’orientació específica. Sembla que l’Enric, amb el gel que li he donat, s’ha recuperat una mica. S’anima i mirem de fer alguna de les fites de l’orientació específica. En trobem un parell però se’ns fa tard i encara hem de tornar.

7:30 h. després de la sortida creuem l’arc d’arribada. No hem fet res de profit però estem força contents, hem aconseguit acabar el raid, tot i que l’Enric no ha tingut el seu millor dia.

Mentre esperem el repartiment de premis, ens trobem amb la resta de la gent. Petem la xerrada una estoneta i fem plans per properes proves. En Jaume i en Xavi acaben en primera posició. Després tornen a pujar per recollir els premis del tercer lloc de la general.

Ens acomiadem i tornem cap a casa. Com sempre, contents de passar un dia fent el cabra i amb moltes ganes de tornar a repetir.

08/09/2012 - Burriac Atac!

Un moment de la cursa molt a prop del Castell de Burriac.

Ja fa uns quants anys que la Burriac Atac! se celebra a casa nostra. De fet, l’organització de la cursa és del Piri i, com que aquest any que no he estat escalant, entre d’altres coses, he sortit a córrer, em venia molt de gust provar una cursa de muntanya, la meva primera.

La Txell i jo arribem a la plaça de l’ Ajuntament de Vilassar de Mar. Ella desapareix amb els seus compis d’entrenaments (els piritrails). Jo em trobo amb en Zombi, en Gordo, l’Aleix i en Nacho i petem la xerrada una bona estona fins poc abans de prendre la sortida. En Nacho i l’Aleix tiren cap endavant per buscar una bona posició de sortida mentre en Gordo, en Zombi i jo ocupem les últimes posicions...no crec que hi hagi més de 10 o 15 persones darrere nostre.

Sortida.

La massa de gent es comença a moure i sortim passejant abans no podem trotar una mica. La veritat es que és força emocionant i els carrers estan plens de gent animant-nos. Lentament el grumoll de gent es comença a estirar. En Zombi i jo deixem en Gordo enrere i comencem a avançar poc a poc. A l’alçada del cementiri ja podem córrer una miqueta i seguim avançant gent, intentant guanyar unes quantes posicions abans no ens trobem els taps que es faran a la pujada del Turó de l’ Infern.

Deixo enrere en Zombi i ja en els corriols que porten als peus del Turó de l’ Infern em trobo amb la Txell i en Fran. Creuem quatre paraules, ens animem mútuament i segueixo la meva cursa en solitari. Evidentment, a la pujada del Turó de l’ Infern es fa un tap i pugem caminant. Fins i tot hem de parar en més d’una ocasió. Una vegada a dalt, control de cursa i avituallament abans de començar la baixada.

A partir d’aquí avanço posicions fins la pujada al Castell de Burriac on una altra vegada el tap de gent ens fa  pujar caminant. Conquerit el Castell, pròxim control i un altre avituallament. De nou una baixada durilla i força ràpida. A partir d’aquí perdo una mica la noció del temps i d’on estic. Només veig gent corrents a qui vaig avançant, les llumetes de tot el circuit molt ben senyalitzat i una pila de persones, de voluntaris, en els llocs menys imaginables, animant-nos quan passem...això s’agraeix moltíssim.

Una barreja de baixades infernals, alguna pujada i el regal d’algun tram més o menys recte, una bogeria de salts perillosos entre les pedres, d’avançaments entre els marges dels corriols i petjades frenètiques, m'apropen, cada vegada més, a la línia de meta.

Arribem a Cabrera i queda una última pujada que es fa interminable i molt dura. A partir d’aquí ja només queda la baixada fins la platja.

Foto de meta.

Les cames que fins ara no s’han queixat gens, comencen a patir rampes. De fet, tota la baixada la faig amb aquella sensació que en un moment o un altre qualsevol de les dues cames s’acabaria enrampant. Baixo el ritme, intento estirar-les cada vegada que faig una passa i aconsegueixo acabar la prova esprintant i creuant el caminet fet de torxes que em porta a l’arc d’arribada.

Estic emocionat, he aconseguit acabar la meva primera cursa i he gaudit molt.

19/08/2012 - Puigmal

Cim del Puigmal en família.

Després de molts preparatius i bastant entrada la tarda, ens posem en marxa. En una furgo la Txell amb la Carla i a l’altre, en Nil i en Jan, en Carles i jo.

Quan arribem a Fontalba ja és fosc i la temperatura ha baixat una mica. Preparem un sopar ràpid intentant fer poc enrenou per no molestar a la gent que estar dormint allà i una vegada enllestit, gaudim una estoneta curta de l’estelada que ens regala un cel sense núvols.

Apareixen tres nois que després de canviar-se i preparar-se, surten corrents muntanya amunt. En Carles, força cansat, ha anat a dormir de seguida. En Nil i en Jan no han trigat gens en fer el mateix i molt poqueta estona després, també la Txell i la Carla es tanquen a la furgo. Aprofito uns llargs minuts per gaudir de la tranquil·litat d’estar sol i en silenci. Pixadeta i cap a la furgo a dormir.

Matinem, encara que no exageradament. La nit no ha estat molt bona. En Carles no ha pogut dormir i s’ha mogut tant que jo he sigut incapaç de descansar una mica. Esmorzem amb calma tots plegats i en acabar recollim tot, fem una última repassada a les motxilles que portarem la Txell i jo i ens posem en marxa.

La Carla ens està impressionant força i puja forta i sense cap problema. En Jan i en Nil pujen molt millor del que ens esperàvem. Tant al planificar la sortideta com aquest matí al començar a caminar, no pensava pas que tinguéssim masses possibilitats de fer cim i que tot quedaria en un passeig per la muntanya, però a mida que anem ascendit cada vegada tenim més clar que, si no hi ha cap contratemps, farem cim.

Jumping a Fontalba.

Poc a poc ens anem apropant a la nostra fita i ja podem veure les creus que indiquen el cim. Les emocions es van fent més fortes.

Fem cim!!, Puigmal 2911 m. La Carla arriba plorant per l’emoció (és el seu primer cim) i la Txell plora emocionada per el cim que ha fet la mare. En Carles, per una estona, oblida tots els seus mals i jo, una mica més enrere, no se si riure i cridar o també plorar d’emoció quan veig en Nil i en Jan dalt del cim.

Fem foto de cim tots plegats i ens resguardem del vent darrera el mur d’un vivac. Mengem una miqueta i passem una estoneta xerrant i fent plans per altres sortides. Descansats comencem la baixada amb calma.

Davant, a bon pas, van en Nil i en Carles. Una mica més enrere, la Carla i la Txell baixen xerrant amb calma i a la cua, en Jan i jo baixem tranquil·lament i fent broma.

Els petits no només han fet el cim i han baixat bé, a part d’això, en Nil encara es permet deixar a en Carles enrere i baixar tot sol...potser ens ha tret un 15 minuts a la resta.

Parem en els prats propers a Fontalba per descansar i riure una estona mirant com en Nil i en Jan intenten tocar una vaca fent servir diverses estratègies d’apropament...infructuoses.

Tornem cap a casa.

06/08/2012 - Portugal

  Una de les terrasses del nostre apartament.

Castell de Lisboa.

Lisboa.

Torre de Belén.

Boca do Inferno.

 

Surf a Praia Grande.

Jumping per acomiadar el dia.

   

Praia do Guincho.

 

Palacio da Pena a Sintra.

 Castelo do Mouros a Sintra.

Jardins botànics del Palau de Pena.

29/07/2012 - Tuníssia

 Tuníssia.

 Runes romanes de Dougga.

 Cartago.

 Sidi Bou Said.

 Mesquita de Kairouan.

 Jumping a l'oasi de muntanya de Tamerza.

 Dutxa a la "Gran Cascada" de Chebika.

 Pas de "dromaderios".

Escenaris de Star Wars.

 Recollint dàtils al palmeral de La Corbeille de Nefta.

 De com se sent un Japo en un "tablao flamenco".

 Jumping al llac salat de Chott el Djerid.

 Passeig en "dromaderio".

Bon dia.

Jumping a les dunes del Sahara. 

 Transport de mercaderies perilloses.

 Casa troglodita de Matmata.

Bon viatge, bons moments, nous amics i moltes rialles.

02/06/2012 - Open Raid X-Race Hospitalet de l’Infant-Vandellòs

Equip Grecian2000 estudiant el mapa.

Ja ha arribat el proper raid que monta la gent de Naturetime, l’Open Raid X-Race Hospitalet de l’Infant-Vandellòs, i tal i com ja havíem parlat amb l’Enric en l’anterior raid, pensem participar una altre vegada com a equip Grecian2000, però aquesta vegada si, en la categoria d’aventura.

Dissabte matinem i fem furgo fins l’Hospitalet de l’Infant on ens trobem amb la Txell i en Jaume que ja han passat allà la nit. Preparem tot el necessari i passem per la taula d’inscripcions. Com ja em sospitava, no he passat l’inspecció del material per la via ferrada, no m’han donat per acceptable el que portava i he tingut que llogar-ho.

Deixem les bicis al box d’aventura i xerrem una estona amb la resta de la gent abans no comenci el raid. Durant el briefing, la gent d’organització ens fa cinc cèntims de com anirà aquest raid, quines probes trobarem i quines opcions tenim a l’hora de marcar les fites.

Sortida.

Sortim correns des del camp de futbol on estem i arribem a la platja. Allà agafem un kaiac i superada la primera remullada de la sortida ens posem a remar com bojos seguint la resta d’equips. Després de marcar varies fites tornem al punt de sortida amb els braços baldats. Ens treiem el xaleco i tal qual com sortim de l’aigua, ens posem a correr per atacar la segona part de la proba.

En la segona secció, a part de l’orientació, tenim una ferrada. Nosaltres ens decidim per atacar primer la ferrada i ja de tornada anar marcant la resta de fites optatives. Crec que fem bé perquè gairabé no ens trobem a ningú i podem anar fent via. La ferrada facileta i molt maca. L’Enric que no n’havia fet mai cap, fa cara d’estar disfrutant. Arribem al ràpel, baixem sense problemes i a partir d’aquí ja toca anar a buscar fites. Al final quan arribem de nou al camp de futbol només ens hem deixat una de la que hem tingut que passar ja que algunes ens han costat una mica de trobar i hem preferit no anar a buscar-la i així guanyar una mica de temps.

Iniciem la propera secció. Agafem les bicis. A l’hora de triar el mapa que ens toca dubtem de quin és el que necessitem i al preguntar al noi d’organització només ens diu que ja sabem quin toca. Agafem un mapa sense tenir molt clar quin, el posem al porta mapes de la bici i comencem a pedalar. Anem fent, més o menys be, i anem trobant les fites marcades al mapa. Buscant una de les fites ens trobem amb la Txell i en Jaume i durant una curta estona anem junts. A la poca estona ja no podem seguir el seu ritme i els acabem perdent.

Moments d'alegría al trobar la fita.

Arribats a un punt. Ens decidim per una fita que queda una mica més allunyada de la resta però que ens donarà més punts. Resseguim la pista i poc a poc, pedalada rera pedalada, ens comencem a preguntar com és que no trobem a ningú i com pot ser que el camí sembli tant dur. Pujades interminables i amb molta pendent ens van esgotant. De fet, gairabé durant tota l’ultima i llarga pujada, hem de baixar de les bicis per arrossegar-les i a mi em comencen a atacar rampes a les cames. Passem moments de tensió i ens deixem de parlar. Estem rebentats, no entenem que és el que no funciona i no veiem a ningú des de fa molta estona. Al arribar a dalt del coll comencem a veure gent i entrem en el corriol que ja teníem triat per accedir al següent punt de control, on comença la següent proba, un altre trekking. El corriol resulta ser una trampa mortal per gent que s’equivoca i es fot amb la bici. No farà més de mig metre i l’hem de fer tot intentant caminar al costat de la bici mentre aquesta es va enganxant a totes les branques i matolls que trobem durant el recorregut. La gent amb la que ens creuem ens mira amb cara d’incrèduls i de no entendre d’on venim. Ens trobem de cara amb la Txell i en Jaume i parlant amb ells ens queda molt clar que ens hem equivocat i que no podíem trobar una forma més complicada d’arribar al punt de control però quan ens despedim d’ells, seguim sense entendre on ens hem despistat. Arribem al punt de control molts pocs minuts abans de que s’acabi l’hora de tall.

Descansem un moment i és aleshores quan veiem i entenem que és el que ens ha passat. El mapa que portem és el d’èlit i no el d’aventura. Les primeres fites coincidien però el que hem fet nosaltres no era per la gent d’aventura. Els problemes no s’ens acaben. El mateix mapa és el que servia per fer la tornada després de fer el trekking. No tenim mapa per tornar, l’hem cagat al agafar-ho ( falta d’experiència) i ara no trobem una solució. Podem agafar el mapa d’un altre equip ja que tots els equips porten dos mapes però és una putada si un de l’equip perd el mapa o s’els hi fa malbé. Es quedarien penjats. L’altre opció es retirar-se i encara que aquesta fa molta ràbia no ens queda una altre.

Apareix en Jota, que aquesta vegada s’ha quedat sense company i està fent èlit, i ens proposa baixar amb ell i així almenys sabem a on tenim que anar. Ja estem a punt de sortir quan dues noies, la Salut i la Montse, que ens han vist xerrar ens proposen de baixar amb elles i compartir el seu mapa. No ens podien fer millor regal!!!.

Baixem tots quatre i anem buscant fites entre tots. A mi les rampes em van atacant les cames de tant en quant i vaig quedant-me enrera fent que anem una mica més lents. Finalment després d’un bon tute i gairabé nou hores non-stop, arribem a l’arc de meta, cansats i molt feliços per poder haver acabat gràcies, sobretot, a elles. Moltes gràcies!!!

Ens retrobem amb la Txell i en Jaume que fan podi a aventura mixte. La Salut i la Montse també fan podi en aventura femení. L’Enric i jo, contra tot pronòstic, no hem quedat tant malament com esperàvem (fins i tot veurem que tenim dret a sortir al video). De fet, el repte era acabar-ho i al final ens ha sortit força millor del que podríem esperar.

Dutxa, botifarrada, xerrada, acomiadaments i tornem cap a casa amb el cos baldat i un gran somriure dibuixat a la cara.

02/06/2012 - Meranges

Colla del Maresme.

Arriba de nou el cap de setmana i una altra vegada tenim plans per no quedar-nos a casa. Fem motxilles i bosses, carregem tot a la furgo i ens posem en marxa.

A l’alçada de Ribes de Freser parem al costat de la carretera. En Nil i en Jan que vénen dormint des de fa molts kilòmetres no entenen res quan els hi donem un entrepà per sopar. La Txell i jo també sopem. Poc després tornem de nou a la carretera i en pocs minuts els petits ja tornen a dormir. Això ens ajuda a superar la Collada de Tosses sense entrebancs, arribar a Meranges i d’allà al refugi de Malniu on -tant dissabte com diumenge- participarem a les proves d’orientació que es faran allà mateix.

Els petits s’han despertat a l’arribar però no tenen cap problema, una vegada hem preparat els seus llits, en posar-se a dormir una altre cop. Nosaltres, rebentats, tampoc tardem gaire en caure rendits.

Ens llevem amb un dia assoleiat. Per la zona del refu comença a haver-hi molt de moviment, molts cotxes, molta gent. Ens apropem a recollir tant els nostres dorsals com els dels guerrilleros i esmorzem amb calma mentre van apareixent coneguts, en Jaume, la Betlem i en Raül, la Melibea i en Miquel, en Pere i la Laura i un grapat de gent del Farra-O. Som una bona colla del Maresme.

Ens apropem a la guarderia i comprovem que tots els nanos que hi ha allà són molt petits i possiblement en Nil i en Jan s’acabin avorrint una mica si els deixem amb ells així que decidim, tot i que amb una mica de por, que es quedin jugant al rierol que baixa al costat d’on hem aparcat la furgo.

Arriba l’hora de la sortida i m’acomiado dels nens i la Txell (ella participa en la categoria 21A i jo en iniciació).

Arribo al control de sortida i m’he d’esperar una bona estona abans de començar la cursa perquè resulta que l’organització s’ha quedat sense mapes i ens van passant els de la gent que ja està arribant a meta.

Finalment em passen un mapa ja utilitzat i una mica estripat. Començo a córrer. Encara que no tinc massa experiència, el circuit em sembla força fàcil i només tinc problemes per trobar un parell de fites. Simplement el circuit dóna la volta al llac que hi ha al costat del refu i la zona d’acampada.

En Nil i en Jan davant del seu projecte.

Una vegada acabada la cursa torno a buscar als nens i m’espanto quan no els trobo. Per sort, el primer que penso és passar pels banys a veure si hi estan i de camí m’els trobo que ja tornen precisament d’allà. Xerro amb la gent i jugo amb els nens fins que arriba la Txell.

Intento fer la cursa infantil amb en Nil i en Jan, però ni hi ha mapes ni arribem a l’hora de la sortida o sigui que els petits es queden sense poder fer la seva cursa. Però ja improvisem una altra cosa perquè no es quedin allà quiets.

Agafem quatre coses per picar i fem una excursió fins un llom per sobre del llac, camí del Puigpedrós. El dia assoleiat s’ha anat espatllant i poc a poc els nuvols de l’anunciada tormenta de la tarda van conquerint terreny. De cop, no massa lluny, cau un llamp i pocs segons després un tro ensordidor fa que en Jan s’espanti, en Nil canviï la cara i la Txell i jo tinguem molt clar que ja toca sortir d’allà. Tornem tots quatre cap a la furgo amb passos força més ràpids que els que hem fet durant el passeig de pujada.

Com que encara és força d’hora i queda molt de dia per endavant, agafem la furgo i ens apropem fins Andorra on sota una bona tormenta entrem a una botiga per comprar quatre coses i unes samarretes que els petits trien emocionats.

En sortir sembla que la tormenta ha afluixat una mica i tornem de nou cap a Catalunya i des d’allà passem a França (visita a tres països en unes poques hores), on en Jaume té un apartament a Santa Llocaia i ens ha convidat a dormir. És un apartament petit, però que té tot el que necessitem per passar una bona vetllada. Això sí, arriba un moment en què hem de fer gairebé un tetris per encabir-nos tots cinc per dormir.

Moments de relaxació amb una curt passeig.

Passa la nit, ens llevem, esmorzem força bé i ens apropem de nou al refugi de Meranges per participar a la segona cursa d’orientació del cap de setmana.

Tant bon punt obren les sortides deixo els nens amb la Txell que sortirà una mica més tard. Quan ella surti ells es quedaran al riu per continuar amb la construcció del seu projecte de presa. Surto corrents, mapa en mà. Avui la cursa és més llarga i disfruto saltant, sentint-me una mica animal, una mica salvatge, corrent entre corriols i saltant matolls, envoltat tota l’estona per un bosc maquíssim. Acabo la cursa i vaig a buscar els guerrilleros.

El dia s’ha espatllat força i cauen les primeres gotes. Recullo els nens, que deixen la construcció a poques pedres d’aconseguir una primera versió d’una mini presa i prenem la sortida d’infantil. En comptes de donar-nos un mapa de cursa infantil ens donen el d’iniciació curta (l’organització d’aquesta cursa és fatal).

Els ensenyo a mirar la brúixula per saber on està el nord i com encarar el mapa. Ells van endevinant la direcció que hem de pendre per arribar a la següent fita i així, en mig de la pluja, anem trobant totes els punts fins arribar a la meta.

Busquem a la Txell, però encara no ha arribat i després d’una bona estona esperant em comença a preocupar una mica. Passa força temps fins que la veiem aparèixer acompanyada d’una altra noia. La brúixola de la Txell s’ha espatllat a mitja cursa, just quan estava fent la tirada més llarga del recorregut, i sense referències fiables ha sortit de mapa i s’ha perdut. S’ha trobat a l’altra noia, que també anava despistada i juntes s’han pogut tornar a situar, això sí, retirant-se de la cursa.

Després de comprar una altra brúixola en un estand d’orientació que hi ha allà, ens ajuntem tots els del Maresme i petem la xerrada. En Pere i en Raül, que han quedat primers en les seves categories, regalen el seu premi a en Nil i en Jan. Fem foto de grup i ens acomiadem de tots ells.

Tornem cap a casa i de camí els peques es tornen a quedar fregits.

27/05/2012 – Leucate

La meva primera visió de Leucate.

Tenim tres dies de festa per endavant i encara que les previsions de temps no són massa propícies perquè la Txell pugui navegar, decidim sortir i així jo podré seguir aprenent, encara que a ella li toqui sacrificar un cap de setmana.

Passem tot el dissabte al matí fent poble i celebrant un mini aniversari a la muntanya, a primera hora de la tarda. I és cap a mitja tarda quan decidim que ja és hora de tocar el dos. Fem els últims preparatius, carreguem tot el material de windsurf a la furgo i marxem direcció Sant Pere Pescador.

De camí, ens desviem cap a Fortià on la Txell ha reservat taula en un restaurant del que fa temps em parla: el Trull. Lloc xulo, sopar bo i bons moments de confidències íntimes acompanyats d’una petita gerra de sangria i una bona ampolla de vi.

Abans de marxar del poble fem una mica de temps parlant amb uns burros que hi ha a un descampat al costat d’on hem aparcat. Després tinc una distesa conversa amb un mussol i ,entre rialles, decidim que ja ha arribat el moment de marxar. Abans, però la Txell em mira somrient i em pregunta si vull anar a Leucate. La resposta és ràpida:Sí!!. No ho conec, ja fa temps que en sento parlar i què hi ha millor que canviar els plans sobre la marxa, sortir un dia de casa i no saber on dormiràs fins que no es de nit. Així que marxem cap allà.

Sort que porto una copilot excel·lent que sinó, probablement, encara estaria donant voltes per França sense saber ni on estic ni cap on vaig. Després d’una bona estona de furgo acabem aparcant al costat d’una petita platja on quatre barquetes mogudes per unes suaus onades trenquen el silenci.

Ens desperta un dia tapadot i lleig, sense vent. Agafem la furgo i ens apropem a esmorzar al poble. Esmorzem bé, però de la clavada no ens salva ningú.

Fem visita a algunes de les botigues de windsurf que hi ha a l’entrada de Leucate. Si vull renovar el material que entre un i l’altre m’han deixat, hauré d’estalviar molts calerons...

Passem per un súper a comprar quatre coses que encara ens falten i tornem cap al llac, on trobem un espai ple d’autocaravanes i amb prou feines hi ha quatre o cinc furgonetes. Aparquem i baixem a la vora de l’aigua per veure com estan les coses. Fa poc vent i la Txell no podrà navegar  (de fet la previsió ja deia això), però jo sí em puc posar a l’aigua.

No m’ho penso dues vegades i munto el material. Avui tinc ganes de navegar amb la vela de 5,2 i la profe –veient les condicions climatològiques que tenim- m’anima a fer-ho. Ràpidament em poso el neoprè i ja entro a l’aigua. Navegar aquí és un plaer. No hi ha onades i encara que avui no fa massa vent sí que n’hi ha suficient com per poder practicar tot el que la Txell, des de la “platja”, em va explicant.

L’únic moment en què he passat una mica de por ha estat quan m’he apropat més del compte en un petit illot, on unes geloses gavines m’han intentat atacar...O això he pensat quan una ha passat a menys d’un metre del meu cap.

Moments d'aprenentatge, moments de felicitat.

Sense més anècdotes voladores per explicar, acabo de navegar  i pujo el material a la furgo. La Txell no ha fet res d’esport en tot el dia i, com que la conec, sé que en té ganes. Així que ens canviem per sortir a córrer una estona. Voltegem bona part del llac per corriols que serpentegen, pugen i baixen. El terreny és irregular. Les vistes, increïbles. Quina tranquil·litat!!! Anem fent a bon ritme i 90 minuts més tard decidim plegar. Per avui ja n’hi ha prou.

Fem sopar ràpid i seiem a sopar mentre lluitem contra un exèrcit de mosquits francesos...molt cabrons!! Desprès d’unes quantes picades que fins i tot han travessat els nostres mitjons, la Txell recorda que porta unes aspirals anti-mosquits que ens salven la vetllada.

Despertem i el dia no pinta molt millor que l’anterior però sembla que el vent sí que ha pujat. Baixem a la “platja” on comença a haver-hi força moviment (la gent té ganes de navegar). Pugem a fer un esmorzar ràpid i després d’enllestir tots els preparatius, entro a l’aigua. Avui fa més vent i em trobo que en el llac hi ha zones on bufa més fort que en d’altres. La Txell s’ho mira des de la vora i no tarda gaire en posar-se també a l’aigua. La veig planejar i treure unes quantes trabutjades. Després d’una bona estona parem a descansar i comentem la jugada. La profe m’explica que amb aquestes condicions és normal que es facin “canals de vent” on vas més de bòlit per controlar la vela, però que tot em serveix per anar agafant confiança.

Aprofitant que ni hi han onades ni vent per intentar semblar profesional.

Torno a sortir i la Txell ara em fa una classe de com fer un “beachstart”. Després d’intentar-ho unes quantes vegades i d’una forma força barruera me n’acaba sortint un. El vent ha baixat una mica i naveguem junts mentre ella em va corregint les posicions de cames i braços. Jo em vaig fixant en la seva posició i els moviments per intentar imitar-la, però encara em falten moltes classes i veig com en pocs segons em deixa molt enrere.

Passada una bona estona tornem a parar a la platja. Jo estic rebentat i ja no puc més. Per sort meva la Txell em diu que, encara que no esta massa cansada, no té massa vent com per planejar i que no li fa res plegar.

Endrecem material, recollim la resta de coses i tornem cap a casa amb la felicitat d’haver passat dos dies meravellosos.

05/05/2012 - Campionat de Catalunya de rogaining, Cursa Solidàira Pro-Burkina

Sortida de la Rogaining Popular.

Una altra vegada toca matinar. Avui, per sort, em quedaré prop de casa. A Vilassar de Dalt participo en la Rogaining Popular que monta, junt amb el Campionat de Catalunya de rogaining, el club Farra-O.

Com que la Txell pertany al Farra i està liada organitzant la cursa, faig equip amb la Iol i ens diem: Onstic?. 

Passem per inscripcions i xerrem una mica amb la Txell, que tot i l’estress de la feina, ens dedica uns momentets per explicar-nos quatre coses. Recollim dorsals i fem temps xerrant amb l’Ester, en Jordi i uns quants coneguts més.

S’apropa l’hora de la sortida i passem a la secció d’aïllament. Allà ens donen el mapa i tenim uns 15 minuts per consultar-lo i planejar l’estratègia abans no començi la cursa.

Es dóna la sortida i amb part de les fites i el recorregut ja planejat sobre el mapa, ens posem en funcionament. Per marcar les dues primeres fites hem de fer cua, però poc a poc la gent es va disgregant i passada una estona ja anem sols. Avançem més ràpid del que els dos esperàvem. O estem tenint molta sort o ,almenys en aquesta cursa, l’orientació la portem força bé i anem trobant totes les fites que ens havíem proposat. De fet, quan ja hem marcat totes les que pensàvem que marcaríem encara tenim per davant una hora de cursa. Decidim anar a buscar una fita que, encara que lluny, no sembla massa complicada de trobar. La marquem i de tornada encara en busquem una altra. Aquesta última s’ens posa difícil i mentre passa el temps no som capaços de trobar-la. No volem arriscar i abandonem la cerca. Baixem corrents fins a l’arribada. Quan travessem l’arc encara queden 20 minuts per tancar la cursa.

Possiblement podríem haver-ho fet molt millor i marcar alguna fita més o allargar el recorregut, però hem après una mica més d’orientació, hem estat corrent per la muntanya i sobretot, ens hem divertit. Aquest és el premi!!!

29/04/2012 - Sant Pere Pescador

 Material a punt.

Després del raid a Cambrils tornem a matinar una altra vegada. Fem bosses, carreguem el material de windsurf a la furgo de la Txell i les bicis d’en Nil i en Jan a la meva i els quatre marxem cap a Sant Pere Pescador.

Arribem sense entrebancs i ens quedem amb les ganes de fer un “No vull pagar”, però el porta bicis tapa la matrícula de la meva furgo i no crec que sigui molt convenient per si em volen buscar les pessigolles. Arribem al càmping Aquarius, triem la plaça, muntem la tenda i fem l’escampall de tot el que portem fins aconseguir quelcom bastant semblant a un campament gitano. Una vegada finalitzada la invasió ens posem a fer el dinar.

Després de menjar i rentar plats, en Nil i en Jan es dediquen a fer el reconeixement del càmping sobre les seves bicis mentre la Txell i jo passem per l’escola de windsurf a saludar la Gemma. Una mica més tard, ens ajuntem tots i baixem fins a la platja per veure com estan les coses. No pinta massa bé. El vent està massa endins i no té prou força per ajudar-nos a passar les grans onades que estan trencant a la platja. Ens comenten que ja s’han trencat un parell de màstils i més val no arriscar.

El dia s’acaba i ens posem a sopar. Els guerrilleros marxen a dormir i la Txell i jo la fem petar una bona estona, gaudint d’un te i envoltats per la tranquil·litat del càmping.

Els nens ens lleven bastant d’hora. La nit, tal i com es preveia, ha sigut plujosa, però el dia es desperta assolellat. Si el vent no ens falla, avui podrem navegar. Abans, però, ens desplacem a l’Escala a fer unes compres. Anem per feina. Avui el que realment toca és: Aigua i vent i quan arribem a la platja la Gemma ens confirma que almenys de moment, jo podré navegar. Tornem al nostre campament gitano i l’ampliem muntant les veles i treient la resta del material.

Aconsegueixo entrar dins el neoprè i la Txell em dóna un cop de mà per baixar els trastos a la platja. En pocs minuts em fico a l’aigua i començo a disfrutar. Poc a poc sento que vaig millorant i cada vegada estic menys estona dins l’aigua i més sobre la taula...encara que em segueix costant molt mantenir una postura professional. Tenim vent de sud i això m’ajuda a recórrer part de la platja d’una banda a l’altra i m’estalvio les caminades de les altres vegades.

Paro a descansar un parell de vegades i aprofito per què la Txell em vagi corregint els errors. Jugo una estoneta amb els nens i de nou a l’aigua. El vent està pujant i jo estic rebentat. És el torn de la Txell. Deixem als nens vigilant la petita tenda que els protegeix de la sorra i tornem al campament per agafar el seu material.

Entra a l’aigua. Marxa endins i a la tornada ens dedica una trabutjada. Disfruto veient com navega mentre fem un castell de sorra. S’ho està passant genial i ho aprofita fins que s’acaba el vent i fem retirada.

 Aiguamolls de l'Empordà.

Ens canviem ràpid i agafem la meva furgo per anar a visitar els aiguamolls de l’Empordà. Paisatge preciós i tranquil on disfrutem tots quatre (sobretot en Nil i en Jan) d’una passejada plena de petites sorpreses.

Es fa fosc i toquem retirada. Fem una dutxa tots junts i poc després ja estem liats amb el sopar mentre els nens passen una estona llegint i dibuixant.

Després de sopar, els guerrilleros, rebentats, demanen d’anar al llit (gairabé insòlit) i la Txell i jo, de nou, tornem a disfrutar d’una tranquil•la conversa abans d’anar a fer-los companyia.

Ens llevem i sembla que avui el dia pinta bé. Esmorzem amb tranquil•litat i després recollim una mica l’escampall mentre els nens renten els plats.

Campament gitano.

Una altra vegada baixem a la platja i sembla que, com ahir, jo podré navegar. No fa massa vent per qui en sap, però a mi em va perfecte i, a més a més, el vent bufa una altra vegada de sud o sigui que m’estalviaré els passejos per la platja. Baixem taula i vela i de seguida em poso a l’aigua. Ja no surto fins que rebentat i amb el vent pujant li cedeixo el torn a la Txell que planeja amb la seva vela de 5,2 i la taula de 90 litres una bona estona.

Donem la sessió per finalitzada i rentem veles i taules a l’escola de windsurf. Deixem el material allà perquè s’assequi i anem al campament per recollir-ho tot.

Quan ja ho tenim tot endreçat, fem una dutxeta, rentem els neoprens mentre els nens agafen les bicis i desapareixen amb uns amics que acaben de fer.

Tornem tots a la furgo al mateix temps. Recollim bicis, passem a carregar el material que ja està sec i tornem cap a casa.

28/04/2012 – Open Raid X-Race Cambrils

Instants abans de la sortida.

El divendres, després de sopar i amb una mica d’enveja, m’acomiado de la Txell que marxa amb en Jaume cap a Cambrils per passar la nit allà.

Dissabte matino i em trobo amb l’Enric, amic al que he liat per ser el meu company a l’Open Raid X-Race Cambrils, raid en el que participem aquest dissabte com a equip Grecian2000 i que monta la gent de Naturtime. Carregem la furgo, muntem un porta bicis de la “senyorita pepis”, collem les btt’s i marxem cap allà.

La meitat del viatge vaig més pendent que les bicis segueixin al seu lloc que no pas de la carretera. De fet, els cotxes que van darrera guarden una sospitosa distància. De camí, vaig explicant a l’Enric el poc que sé sobre el món dels raids i entre això i aquelles converses en què arreglem el món, arribem a Cambrils. Seguint les indicacions que em va enviar la Txell la nit anterior de seguida trobem la pista d’atletisme, punt de sortida del raid.

Just abans d’aparcar em trobo amb dos raiders en mig del camí discutint, amb el mapa a les mans, sobre quin és el camí correcte i em fa molta il·lusió quan veig que precisament aquests dos raiders son la Txell i en Jaume. A mode de broma faig sonar el clàxon un parell de vegades i em quedo amb un pam de nassos quan els dos, gairabé sense mirar-nos, ens envien a pastar fang. Sense entendre molt bé el perquè, els deixo allà discutint la jugada i vaig a buscar on aparcar la furgo.

Ens apropem a la carpa d’inscripcions per fer els tràmits necessaris. L’Enric i jo participem a la categoria d’Iniciació. Fins ara havia participat en la categoria d’Aventura però o bé amb en Xavi o bé amb la Txell, que tots dos en saben bastant més que jo. Com ni l’Enric ni jo en tenim gaire idea de com funciona tot i llegint mapes i fent orientació encara estem molt verds, ens decidim per començar amb una opció una mica més assequible.

Una vegada inscrits i confirmada la participació anem cap a la furgo, descarreguem bicis, i mentre ens estem canviant passen la Txell i en Jaume pedalejant. Salutació ràpida (sembla que abans els hem pillat en el pitjor moment i no s’havien fixat que érem nosaltres) i seguim amb lo nostre.

Deixem les bicis al box d’Iniciació i ja només ens queda esperar la sortida. Fem el briefing mentre comencen a caure quatre gotes i la gent d’organització ens comenta que la secció de kayac queda anul·lada pel mal estat del mar (ens quedem sense poder remar, i això que em feia molta il·lusió).

Sortida.

La primera part de la prova és una volta per relleus al circuit d’atletisme, primer surt l’Enric que arriba més o menys pel mig. Surto jo i encara que guanyo unes poques posicions no serveix per res ja que a l’hora d’agafar les bicis, si fa no fa, sortim tots els equips al mateix moment.

Una altra vegada m’encarrego jo de l’orientació amb la bici. Per sort, aquesta vegada, a part de ser més fàcil, me n’adono que el que em va ensenyar la Txell en el darrer raid m’ha servit més del que m’imaginava. Poc a poc els equips es van disgregant i anem avançant a bastants participants fins que finalment només coincidim amb una altra parella molt simpàtica amb la que compartim les últimes fites.

Arribem plegats a la meta i per la nostra sorpresa, veiem que només hi ha un equip que ha arribat abans que nosaltres. Bona senyal que aquesta primera secció no ens ha sortit tant malament. Deixem les bicis, agafem un refresc i sortim a la carrera.

La següent secció és d’orientació urbana. Baixem resseguint la Riera d’Alforja i anem a buscar la primera i única fita d’aquesta secció. Arribem al lloc els primers, però no som capaços de trobar-la. Poc a poc, la resta d’equips van arribant i sembla que tots tenim el mateix problema. La fita hauria d’estar en un carrer per sota de l’Ajuntament, davant de la Policia Municipal, però no hi ha manera de trobar-la. Entre els equips ens anem preguntant si algú l’ha trobada, però ningú sap que és el que està passant. Carrer a un costat, carrer a l’altre costat, una mica amunt, una mica a baix, mirem per la plaça, i fins i tot si està amagada entre les plantes que trobem pel carrer, però la fita no apareix.

Amb l’Enric decidim fer la volta a l’illa per si estem equivocats. Quan tornem una altra vegada davant de la policia ja no queda ningú. Tornem a mirar un altre cop més on hauria d’estar i de sobte, amb ulls incrèduls, apareix davant nostre, just on hem anat a mirar des d’un principi (després ens han explicat que algun policia municipal, possiblement amb un coeficient intel·lectual força justet, ha decidit treure la fita i l’han tornada a posar al cap d’una bona estona). Marquem, i sortim disparats cap a la platja. La resta d’equips ens deuen haver passat tots per davant. No és que esperem guanyar (que no estaria malament), però si és cert que ens agradaria no quedar els últims.

Arribem al passeig, recorrem tot el port i anem a buscar el següent punt de control. Des d’aquest hauria de començar la proba de kayac que s’ha anul·lat. Ens donen el nou mapa i sortim a buscar les fites repartides entre la platja, els xiringuitos i el passeig. Ens creuem amb la majoria d’equips que ja vénen de tornada, però sembla que ja no els tenim tan lluny. Retornem al punt de control i encara podem avançar un parell d’equips.

Podi d'Aventura Mixte.

La propera secció torna a ser orientació urbana. Anem trobant les diferents fites sense massa problema i arribem a l’ultima que se suposa que està en un estany en mig d’un parc. La mala sort que hem tingut amb la fita de l’ajuntament es converteix en bona sort amb aquesta fita. Ens trobem a la majoria d’equips buscant-la pel parc. Tot de corredisses amunt i avall mirant de trobar-la sense gens de sort. Apareix una persona de l’organització i ens confirma que la fita ha desaparegut i que queda anul·lada. Sortim tot corrents i d’aquesta manera aconseguim guanyar unes quantes posicions més.

Arribem a les pistes d’atletisme i marquem la fita d’arribada. Ara ja només ens queda la secció de cordes. Després d’una escalada molt fàcil a un petit rocòdrom, passar un pont tibetà de no més de tres metres (saludo a la Txell que en aquell moment deixa la bici per atacar la següent secció) i un ràpel massa curt, sortim corrent a marcar l’ultima fita del raid.

Piquem alguns fruits secs, ens dutxem i esperem que arribin la Txell i en Jaume. Passem una bona estona xerrant amb en Joan, el noi de la parella amb la que hem estat coincidint en el primer sector.

Finalment apareixen la Txell i en Jaume i bastant més tard en Jota i en Jesús. Acaben la prova de cordes i també fan dutxa. Després dinem tots junts les torrades i botifarra que ens ofereix l’organització.

Arriba l’hora dels premis. La Txell i en Jaume queden primers de la categoria mixte d’aventura i nosaltres, en iniciació, no hem quedat tant malament.

Tornem tots cap a casa i amb l’Enric ja planegem de tornar a fer un altre, i el següent, en categoria aventura perquè aquest s’ens ha fet una mica massa curt.