Colla del Maresme.
Arriba de nou el cap de setmana i una altra vegada tenim plans per no quedar-nos a casa. Fem motxilles i bosses, carregem tot a la furgo i ens posem en marxa.
A l’alçada de Ribes de Freser parem al costat de la carretera. En Nil i en Jan que vénen dormint des de fa molts kilòmetres no entenen res quan els hi donem un entrepà per sopar. La Txell i jo també sopem. Poc després tornem de nou a la carretera i en pocs minuts els petits ja tornen a dormir. Això ens ajuda a superar la Collada de Tosses sense entrebancs, arribar a Meranges i d’allà al refugi de Malniu on -tant dissabte com diumenge- participarem a les proves d’orientació que es faran allà mateix.
Els petits s’han despertat a l’arribar però no tenen cap problema, una vegada hem preparat els seus llits, en posar-se a dormir una altre cop. Nosaltres, rebentats, tampoc tardem gaire en caure rendits.
Ens llevem amb un dia assoleiat. Per la zona del refu comença a haver-hi molt de moviment, molts cotxes, molta gent. Ens apropem a recollir tant els nostres dorsals com els dels guerrilleros i esmorzem amb calma mentre van apareixent coneguts, en Jaume, la Betlem i en Raül, la Melibea i en Miquel, en Pere i la Laura i un grapat de gent del Farra-O. Som una bona colla del Maresme.
Ens apropem a la guarderia i comprovem que tots els nanos que hi ha allà són molt petits i possiblement en Nil i en Jan s’acabin avorrint una mica si els deixem amb ells així que decidim, tot i que amb una mica de por, que es quedin jugant al rierol que baixa al costat d’on hem aparcat la furgo.
Arriba l’hora de la sortida i m’acomiado dels nens i la Txell (ella participa en la categoria 21A i jo en iniciació).
Arribo al control de sortida i m’he d’esperar una bona estona abans de començar la cursa perquè resulta que l’organització s’ha quedat sense mapes i ens van passant els de la gent que ja està arribant a meta.
Finalment em passen un mapa ja utilitzat i una mica estripat. Començo a córrer. Encara que no tinc massa experiència, el circuit em sembla força fàcil i només tinc problemes per trobar un parell de fites. Simplement el circuit dóna la volta al llac que hi ha al costat del refu i la zona d’acampada.
En Nil i en Jan davant del seu projecte.
Una vegada acabada la cursa torno a buscar als nens i m’espanto quan no els trobo. Per sort, el primer que penso és passar pels banys a veure si hi estan i de camí m’els trobo que ja tornen precisament d’allà. Xerro amb la gent i jugo amb els nens fins que arriba la Txell.
Intento fer la cursa infantil amb en Nil i en Jan, però ni hi ha mapes ni arribem a l’hora de la sortida o sigui que els petits es queden sense poder fer la seva cursa. Però ja improvisem una altra cosa perquè no es quedin allà quiets.
Agafem quatre coses per picar i fem una excursió fins un llom per sobre del llac, camí del Puigpedrós. El dia assoleiat s’ha anat espatllant i poc a poc els nuvols de l’anunciada tormenta de la tarda van conquerint terreny. De cop, no massa lluny, cau un llamp i pocs segons després un tro ensordidor fa que en Jan s’espanti, en Nil canviï la cara i la Txell i jo tinguem molt clar que ja toca sortir d’allà. Tornem tots quatre cap a la furgo amb passos força més ràpids que els que hem fet durant el passeig de pujada.
Com que encara és força d’hora i queda molt de dia per endavant, agafem la furgo i ens apropem fins Andorra on sota una bona tormenta entrem a una botiga per comprar quatre coses i unes samarretes que els petits trien emocionats.
En sortir sembla que la tormenta ha afluixat una mica i tornem de nou cap a Catalunya i des d’allà passem a França (visita a tres països en unes poques hores), on en Jaume té un apartament a Santa Llocaia i ens ha convidat a dormir. És un apartament petit, però que té tot el que necessitem per passar una bona vetllada. Això sí, arriba un moment en què hem de fer gairebé un tetris per encabir-nos tots cinc per dormir.
Moments de relaxació amb una curt passeig.
Passa la nit, ens llevem, esmorzem força bé i ens apropem de nou al refugi de Meranges per participar a la segona cursa d’orientació del cap de setmana.
Tant bon punt obren les sortides deixo els nens amb la Txell que sortirà una mica més tard. Quan ella surti ells es quedaran al riu per continuar amb la construcció del seu projecte de presa. Surto corrents, mapa en mà. Avui la cursa és més llarga i disfruto saltant, sentint-me una mica animal, una mica salvatge, corrent entre corriols i saltant matolls, envoltat tota l’estona per un bosc maquíssim. Acabo la cursa i vaig a buscar els guerrilleros.
El dia s’ha espatllat força i cauen les primeres gotes. Recullo els nens, que deixen la construcció a poques pedres d’aconseguir una primera versió d’una mini presa i prenem la sortida d’infantil. En comptes de donar-nos un mapa de cursa infantil ens donen el d’iniciació curta (l’organització d’aquesta cursa és fatal).
Els ensenyo a mirar la brúixula per saber on està el nord i com encarar el mapa. Ells van endevinant la direcció que hem de pendre per arribar a la següent fita i així, en mig de la pluja, anem trobant totes els punts fins arribar a la meta.
Busquem a la Txell, però encara no ha arribat i després d’una bona estona esperant em comença a preocupar una mica. Passa força temps fins que la veiem aparèixer acompanyada d’una altra noia. La brúixola de la Txell s’ha espatllat a mitja cursa, just quan estava fent la tirada més llarga del recorregut, i sense referències fiables ha sortit de mapa i s’ha perdut. S’ha trobat a l’altra noia, que també anava despistada i juntes s’han pogut tornar a situar, això sí, retirant-se de la cursa.
Després de comprar una altra brúixola en un estand d’orientació que hi ha allà, ens ajuntem tots els del Maresme i petem la xerrada. En Pere i en Raül, que han quedat primers en les seves categories, regalen el seu premi a en Nil i en Jan. Fem foto de grup i ens acomiadem de tots ells.
Tornem cap a casa i de camí els peques es tornen a quedar fregits.
