3 de setembre del 2012

02/06/2012 - Open Raid X-Race Hospitalet de l’Infant-Vandellòs

Equip Grecian2000 estudiant el mapa.

Ja ha arribat el proper raid que monta la gent de Naturetime, l’Open Raid X-Race Hospitalet de l’Infant-Vandellòs, i tal i com ja havíem parlat amb l’Enric en l’anterior raid, pensem participar una altre vegada com a equip Grecian2000, però aquesta vegada si, en la categoria d’aventura.

Dissabte matinem i fem furgo fins l’Hospitalet de l’Infant on ens trobem amb la Txell i en Jaume que ja han passat allà la nit. Preparem tot el necessari i passem per la taula d’inscripcions. Com ja em sospitava, no he passat l’inspecció del material per la via ferrada, no m’han donat per acceptable el que portava i he tingut que llogar-ho.

Deixem les bicis al box d’aventura i xerrem una estona amb la resta de la gent abans no comenci el raid. Durant el briefing, la gent d’organització ens fa cinc cèntims de com anirà aquest raid, quines probes trobarem i quines opcions tenim a l’hora de marcar les fites.

Sortida.

Sortim correns des del camp de futbol on estem i arribem a la platja. Allà agafem un kaiac i superada la primera remullada de la sortida ens posem a remar com bojos seguint la resta d’equips. Després de marcar varies fites tornem al punt de sortida amb els braços baldats. Ens treiem el xaleco i tal qual com sortim de l’aigua, ens posem a correr per atacar la segona part de la proba.

En la segona secció, a part de l’orientació, tenim una ferrada. Nosaltres ens decidim per atacar primer la ferrada i ja de tornada anar marcant la resta de fites optatives. Crec que fem bé perquè gairabé no ens trobem a ningú i podem anar fent via. La ferrada facileta i molt maca. L’Enric que no n’havia fet mai cap, fa cara d’estar disfrutant. Arribem al ràpel, baixem sense problemes i a partir d’aquí ja toca anar a buscar fites. Al final quan arribem de nou al camp de futbol només ens hem deixat una de la que hem tingut que passar ja que algunes ens han costat una mica de trobar i hem preferit no anar a buscar-la i així guanyar una mica de temps.

Iniciem la propera secció. Agafem les bicis. A l’hora de triar el mapa que ens toca dubtem de quin és el que necessitem i al preguntar al noi d’organització només ens diu que ja sabem quin toca. Agafem un mapa sense tenir molt clar quin, el posem al porta mapes de la bici i comencem a pedalar. Anem fent, més o menys be, i anem trobant les fites marcades al mapa. Buscant una de les fites ens trobem amb la Txell i en Jaume i durant una curta estona anem junts. A la poca estona ja no podem seguir el seu ritme i els acabem perdent.

Moments d'alegría al trobar la fita.

Arribats a un punt. Ens decidim per una fita que queda una mica més allunyada de la resta però que ens donarà més punts. Resseguim la pista i poc a poc, pedalada rera pedalada, ens comencem a preguntar com és que no trobem a ningú i com pot ser que el camí sembli tant dur. Pujades interminables i amb molta pendent ens van esgotant. De fet, gairabé durant tota l’ultima i llarga pujada, hem de baixar de les bicis per arrossegar-les i a mi em comencen a atacar rampes a les cames. Passem moments de tensió i ens deixem de parlar. Estem rebentats, no entenem que és el que no funciona i no veiem a ningú des de fa molta estona. Al arribar a dalt del coll comencem a veure gent i entrem en el corriol que ja teníem triat per accedir al següent punt de control, on comença la següent proba, un altre trekking. El corriol resulta ser una trampa mortal per gent que s’equivoca i es fot amb la bici. No farà més de mig metre i l’hem de fer tot intentant caminar al costat de la bici mentre aquesta es va enganxant a totes les branques i matolls que trobem durant el recorregut. La gent amb la que ens creuem ens mira amb cara d’incrèduls i de no entendre d’on venim. Ens trobem de cara amb la Txell i en Jaume i parlant amb ells ens queda molt clar que ens hem equivocat i que no podíem trobar una forma més complicada d’arribar al punt de control però quan ens despedim d’ells, seguim sense entendre on ens hem despistat. Arribem al punt de control molts pocs minuts abans de que s’acabi l’hora de tall.

Descansem un moment i és aleshores quan veiem i entenem que és el que ens ha passat. El mapa que portem és el d’èlit i no el d’aventura. Les primeres fites coincidien però el que hem fet nosaltres no era per la gent d’aventura. Els problemes no s’ens acaben. El mateix mapa és el que servia per fer la tornada després de fer el trekking. No tenim mapa per tornar, l’hem cagat al agafar-ho ( falta d’experiència) i ara no trobem una solució. Podem agafar el mapa d’un altre equip ja que tots els equips porten dos mapes però és una putada si un de l’equip perd el mapa o s’els hi fa malbé. Es quedarien penjats. L’altre opció es retirar-se i encara que aquesta fa molta ràbia no ens queda una altre.

Apareix en Jota, que aquesta vegada s’ha quedat sense company i està fent èlit, i ens proposa baixar amb ell i així almenys sabem a on tenim que anar. Ja estem a punt de sortir quan dues noies, la Salut i la Montse, que ens han vist xerrar ens proposen de baixar amb elles i compartir el seu mapa. No ens podien fer millor regal!!!.

Baixem tots quatre i anem buscant fites entre tots. A mi les rampes em van atacant les cames de tant en quant i vaig quedant-me enrera fent que anem una mica més lents. Finalment després d’un bon tute i gairabé nou hores non-stop, arribem a l’arc de meta, cansats i molt feliços per poder haver acabat gràcies, sobretot, a elles. Moltes gràcies!!!

Ens retrobem amb la Txell i en Jaume que fan podi a aventura mixte. La Salut i la Montse també fan podi en aventura femení. L’Enric i jo, contra tot pronòstic, no hem quedat tant malament com esperàvem (fins i tot veurem que tenim dret a sortir al video). De fet, el repte era acabar-ho i al final ens ha sortit força millor del que podríem esperar.

Dutxa, botifarrada, xerrada, acomiadaments i tornem cap a casa amb el cos baldat i un gran somriure dibuixat a la cara.