19/08/2012 - Puigmal

Cim del Puigmal en família.

Després de molts preparatius i bastant entrada la tarda, ens posem en marxa. En una furgo la Txell amb la Carla i a l’altre, en Nil i en Jan, en Carles i jo.

Quan arribem a Fontalba ja és fosc i la temperatura ha baixat una mica. Preparem un sopar ràpid intentant fer poc enrenou per no molestar a la gent que estar dormint allà i una vegada enllestit, gaudim una estoneta curta de l’estelada que ens regala un cel sense núvols.

Apareixen tres nois que després de canviar-se i preparar-se, surten corrents muntanya amunt. En Carles, força cansat, ha anat a dormir de seguida. En Nil i en Jan no han trigat gens en fer el mateix i molt poqueta estona després, també la Txell i la Carla es tanquen a la furgo. Aprofito uns llargs minuts per gaudir de la tranquil·litat d’estar sol i en silenci. Pixadeta i cap a la furgo a dormir.

Matinem, encara que no exageradament. La nit no ha estat molt bona. En Carles no ha pogut dormir i s’ha mogut tant que jo he sigut incapaç de descansar una mica. Esmorzem amb calma tots plegats i en acabar recollim tot, fem una última repassada a les motxilles que portarem la Txell i jo i ens posem en marxa.

La Carla ens està impressionant força i puja forta i sense cap problema. En Jan i en Nil pujen molt millor del que ens esperàvem. Tant al planificar la sortideta com aquest matí al començar a caminar, no pensava pas que tinguéssim masses possibilitats de fer cim i que tot quedaria en un passeig per la muntanya, però a mida que anem ascendit cada vegada tenim més clar que, si no hi ha cap contratemps, farem cim.

Jumping a Fontalba.

Poc a poc ens anem apropant a la nostra fita i ja podem veure les creus que indiquen el cim. Les emocions es van fent més fortes.

Fem cim!!, Puigmal 2911 m. La Carla arriba plorant per l’emoció (és el seu primer cim) i la Txell plora emocionada per el cim que ha fet la mare. En Carles, per una estona, oblida tots els seus mals i jo, una mica més enrere, no se si riure i cridar o també plorar d’emoció quan veig en Nil i en Jan dalt del cim.

Fem foto de cim tots plegats i ens resguardem del vent darrera el mur d’un vivac. Mengem una miqueta i passem una estoneta xerrant i fent plans per altres sortides. Descansats comencem la baixada amb calma.

Davant, a bon pas, van en Nil i en Carles. Una mica més enrere, la Carla i la Txell baixen xerrant amb calma i a la cua, en Jan i jo baixem tranquil·lament i fent broma.

Els petits no només han fet el cim i han baixat bé, a part d’això, en Nil encara es permet deixar a en Carles enrere i baixar tot sol...potser ens ha tret un 15 minuts a la resta.

Parem en els prats propers a Fontalba per descansar i riure una estona mirant com en Nil i en Jan intenten tocar una vaca fent servir diverses estratègies d’apropament...infructuoses.

Tornem cap a casa.