Gamo Negro i Argualas.
Comencem l’agost fent una visita familiar a Formigal. La Maria ens acull al seu apartament i en Carles, la Carla, l’Ona, la Txell i jo passem un parell de dies per la zona.
El dia anterior a fer el cim vam fer una visita a una escola d’escalada, a Escarrilla. Escola senzilla amb unes quantes vies no massa complicades. Fa una pila de temps que no tocava roca i vaig disfrutar com un “enano” amb el retrobament. Vàrem fer les més fàcils i llargues i vam passar una bona estona. Fins i tot la Txell, en plena “quarentena” i aprofitant que la iaia Carla ens cuidava l’Ona, es va animar i va acabar obrint la seva primera via. Felicitats!!!
Al dia següent, la Maria amb la Nala, en Carles i jo matinem bastant i deixem a les tres generacions de noies dormint. Recollim les motxilles que ja teníem preparades i en un cop de cotxe ens plantem al Balneari de Panticosa.
Des d’allà mateix i sense perdre gaire temps, sortim caminat i comencem a pujar per entre el bosc per sortir, una bona estona després, a la Mallata Baja. Des d’aquest punt seguim l’ascenció sense descans fins la Mallata Alta.
Encara que no anem massa ràpids, no fem parades i arribats a aquest punt seguim punjant una estona més fins que el camí, poc senyalitzat, ens porta cap a l’esquerra, començant un llarg flanqueig sota els peus del mateix Garmo Negro. Aquí ja comencem a trobar neu. Per sort per nosaltres, que avui anem sense botes, la neu no està massa gelada i la petjada la trobem molt marcada.
Una vegada estem entre el Garmo Negro i l’Argualas comencem una durilla pujada per una pala de neu que ens deixa al coll entre els dos cims.
Des d’aquí ja només ens queda pujar cap a la dreta per una tartera fàcil, amb la sensació d’interminable, que ens deixa a l’inici d’una curta cresta que ens porta fins el cim del Garmo Negro 3051 m.
Abraçades i al·legria: És el primer tres mil de la Maria i en Carles. Felicitats!!. Ho celebrem amb un glop d’aigua i uns quants fruits secs mentre disfrutem de les espectaculars vistes que hi ha des del cim.
Després del descans i sabent que l’Ona, la Txell i la Carla ens esperen a baix per dinar, desestimem fer els altres cims i deixem els Algas i Argualas per una altra visita. Comencem una baixada tranquila que únicament es complica una mica en la pala de neu que baixa des del coll. La resta és un passeig.
Ja bastant abaix deixo la Maria i en Carles i surto corrents fins el Balneari per retrobar-me amb les meves nenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada