18 d’agost del 2013

18/08/2013 - Roc de l’Alou

 Tres orcos pared amunt. Nil, Jan i Maties.

Hem aprofitat aquests quatre dies de vacances per fer una mica de càmping molt a prop de Berga. L’Ona, la Txell, l’Enric, en Maties, en Jan, en Nil i jo ocupem la nostra plaça amb una tenda i la furgo. Amb això, quatre cadiretes i una taula, ja tenim muntat el nostre palau d’estiu.

El divendres ja ens havíem apropat al Roc de l’Alou amb la idea d’escalar una miqueta, però una pedregada bastant bèstia ens va fer modificar els plans i amagar-nos dintre de la furgo mentre des del cel ens bombardejaven amb unes pedres d’un tamany força considerable.

Avui ens hem despertat amb sol i encara que el dia s’ha anat espatllant, no sembla que hagi de ploure, almenys de moment. Agafem trastos i ens apropem de nou al Roc de l’Alou.

Pensàvem que possiblement estaríem sols, però a l’arribar ens trobem amb una pila de gent, per ser sincer, amb no molt bona pinta. De fet, i no vull semblar classista o algo semblant, només obrir la motxilla per treure el material ja vaig veure com una pila de parells d’ulls, estaven sopessant els diners que podria costar tot allò. Els nois, que anaven amb un parell de monitors, havien vingut a passar el dia des d’un centre de menors. En el fons m’alegro que almenys aquests tinguin la possibilitat de passar una jornada d’escalada per trencar amb la monotonia. Estaven disfrutant de valent.

Ens posem a lo nostre i monto una de les vies més fàcils perquè puguin pujar els nanos i així veure quin profit han tret de les classes de l’Edgar al plafó del Piri. En Nil, en Jan i després en Maties em sorprenen escalant. Ho fan millor del que m’esperava i els tres arriben a la reunió. Lo de baixar ja no se’ls dóna tan bé i només en Maties baixa molt sobrat.

La Txell posant-se a to.

L’Ona acaba de dinar i la Txell també s’anima a provar la via. Puja sense cap mena de problema. Una vegada baixa, l’animo perquè la faci de primer mentre l’Enric ens segueix cuidant la petita, però l’Ona sembla que ha trobat un foradet a la panxa i reclama a la mama per plenar-lo.

Obro la següent via. Una altra de fàcil que acaben de deixar els xavals. Els orcos s’hi posen i tan en Nil com en Jan i en Maties la disfruten encara més que l’anterior. L’Enric ens torna a fer de cangur i la Txell s’hi posa i tampoc té cap dificultat per arribar a la reunió.

Donem la sessió per finalitzada i tornem cap al nostre palau per recollir-ho tot abans de tornar cap a casa.