25/01/2014 - The Wild Board Rogaining

Foto de grup, moments abans de la sortida.

Aquesta vegada, com totes les altres, toca matinar. Pugem a la furgo la Txell, l’Enric en Carbó i jo...el xòfer tranquil. Ens posem en marxa i una bona estona després, encara amb cares de son, arribem a la Llacuna.

 

Aquest cap de setmana ens hagués agradat participar en el Raid Blanc que es feia a la Vall de Nuria i així conèixer personalment a en Pekas i saludar a en Fèlix, però no ha pogut ser. De totes formes no ens podem queixar i hem vingut fins la Llacuna per participar en la Wild Board Rogaining 2014. Encara que en el poble ja hi ha ambientillo no tenim problemes per aparcar. Ens apropem al local d’inscripcions per agafar dorsals i ens anem a buscar un bar per fer passar la son i el fred que encara no ens hem tret de sobre.

Al tornar a la furgo per començar a preparar-nos ja ens anem trobant amb força coneguts...sobretot la Txell, que ens guanya en el campionat de salutacions. Ja a la furgo ens trobem amb la Maria, que serà la companya de la Txell i amb en Carles i en Jordi que faran un altre equip. L’Enric, en Carbó i jo participem com a Gafarruns.

 

Entrem a la zona d’aïllament i ens donen el mapa tancat. Saludem a uns quants coneguts més i fem alguna foto fent temps fins que arriba el moment en que ja ens deixen obrir el mapa.

 

Comença l’aventura. Ens estirem a terra, obrim els mapes i anem traçant el que pensem que serà la millor estratègia que podem seguir per tal d’anar trobant i marcant fites...encara conscients de que sobre el mapa sempre és més fàcil.

 

Falten cinc minuts per la sortida i vaig a buscar la Txell per fer-li un petó abans de començar.

 

Sortida.

 

La gran majoria d’equips ha triat la mateixa primera fita que nosaltres i es fa un tap força important per marcar-la. Una vegada solucionada sortim a per la segona i aquí ja ens separem de tota la gent i correm sols. A mig camí dubtem, tornem enrere sobre els nostres passos fins un punt conegut i tornem a sortir per veure, poc després, que ja anàvem bé. El resultat és que portem una hora de cursa quan marquem la segona fita.

 

Seguim el nostre traçat sobre el mapa i marquem un parell de fites sense més problemes que els habituals. La propera fita està al final d’una torrentera i tonto de mi, penso que canviant l’estratègia i anant directes seguint el torrent donarem amb ella. El resultat es que perdem més d’una hora abans de recular una altre vegada fins a la pista sense trobar la fita.

 

Ens hem quedat atrapats en mig de la torrentera, hem lluitat contra esberzers i un sotabosc molt tupit i finalment ens hem acabat desorientant.

 

Abandonem la fita amb ràbia per el temps perdut i anem a per la propera. A partir d’aquí, encara que tot segueix segons lo establert abans de la sortida, ja hem perdut dos hores per dos fites i una no la hem marcada.
 

Traçant l'estratègia sobre el terreny.

 

Quan els rellotges ens marquen les quatre hores de cursa arribem a una de les fites proposades i després de marcar-la i apartar-nos una mica fem una parada tècnica per decidir la propera part de l’estratègia. Un mos, un glop d’aigua, mapa al terra, marcador a la mà i dibuixem la tornada.

 

Fem un parell de fites força bé però trobem una altre més que s’ens resisteix i l’hem d’abandonar sense trobar-la. Segons els nostres càlculs anem justos de temps i en tot cas preferim arribar una mica abans de temps que passar-nos.

 

Tornem trotant a bon ritme i passem sota l’arc d’arribada a 8 minuts de les sis hores.

 

Encara que acabem en una de les últimes posicions, entrem amb un gran somriure. Hem fet un bon equip, hem disfrutat com nens, hem corregut per la muntanya, hem conegut una zona que no coneixíem i hem après una miqueta més d’això del mon de l’orientació...no es pot demanar molt més.

 

Ens retrobem amb la Txell a la que no li ha anat gens bé ja que la Maria no ha pogut córrer per certs problemes.

 

Equip Gafarruns a la meta.

 

Ens apropem fins a la furgo per canviar-nos i anem a buscar el menjar. Compartim taula amb en Jota i l’Aitor. Gran dinar amb un espectacular cap i pota de porc senglar, molt de riure, comentaris sobre la cursa, repàs del que hem fet bé i malament, unes quantes batalletes més i toca despedida i tornar cap a casa.