11 de març de 2014

23/02/2014 - Marina Trail


Encara que l’any passat vaig disfrutar molt amb aquesta cursa, aquest any no tenia intenció de fer-la i ni estava entrenat ni em trobaba preparat. Però com un regal caigut del cel, des d’el Servei d’Esports de Premià de Mar em van fer el regal de la inscripció a la Marina Trail i com em va dir un bon amic una vegada “A caballo regalado...yuju, ya tenemos caballo!!!”.

El fet es que el diumenge anterior vaig poder tastar el circuit i el vaig trobar molt dur...de fet vaig acabar l’entrenament caminant per que jo ja no donava per més.

Aquest diumenge era la cursa. Vaig quedar amb en Manolo, el meu cunyat, i vam anar cap a la Salle per trobar-nos a tota la resta de Gafarruns que participaven a la cursa (no els dic a tots per por a no oblidar-me de ningú).També, a part d’altres coneguts, m’hi vaig trobar amb en Zombi i el seu germà Jordi.

Quedava una estoneta per la sortida, xerradetes amb uns i amb altres, nervis i fotos de grup mentre el temps anava passant i s’apropava el moment. Una vegada acabat el briefing ja ens comencem a situar en posicions per fer la sortida de la cursa. Ens anem desitjant sort i cada un es posa allà on creu més convenient.

Fem un minut de silènci dedicat a en Bartu i donen la sortida.

Les pujades son dures però de moment porto bé el ritme de cursa i tant en Manolo com jo anem fent amb prou dignitat. No tinc ni idea de quina podria ser la posició que portem encara que tampoc és algo que sigui massa important. Estic disfrutant, esbofegant a les pujades i intentant no perdre l’alè a les baixades, les poques zones planes s’agraeixen i la gran majoria de les pujades les faig caminant a bon ritme mentre que a les baixades no aconsegueixo anar tot lo ràpid que m’agradaria. Amb en Manolo ens anem separant i retrobant a mida que passen els kilòmetres.


En un punt de la cursa em trobo amb una gran sorpresa. La Txell amb l’Ona a l’esquena i la Iol estàn animant a la gent que passa. Paro a fer petons i l’Ona em regala un somriure sense entendre molt bé que està passant. Em despedeixo i segueixo la cursa.

Arribo al primer avituallament situat al refu de Teià i paro per fer un glop d’un isostar rossat un pel sospitòs. Prenc un gel, faig un altre got de l’isostar i segueixo amb la meva cursa. Una mica més endavant em trobo amb en Fèlix que està d’encarregat del primer punt de control.

Ens saludem, em dona ànims i enceto la pujada a bon ritme. No se quanta estona passa abans no em comenci a trobar una mica malament de l’estòmac. Em sento més fluix i baixo el ritme. A mida que passa l’estona, sense ser alarmant, em vaig trobant pitjor. Tinc l’estomac regirat. No se si ha sigut l’isostar, el gel, l’esmorzar o la barreja de tot això però sembla que s’ha posat d’acord per intentar escapar de mi.


Després del que em sembla una eternitat corrent amunt i avall per corriols molt guapos, arribo a Sant Mateu i de nou em trobo amb el trio Ona, Txell, Iol en el segon punt d’avituallament. Aquí ja només m’atreveixo a fer un parell de glops d’aigua i després de fer petons a les meves nenes li demano a la Txell un kleenex i surto tant ràpid com puc una altre vegada.

No crec que passi ni un kilòmetre quan el cos em diu prou. Tant ràpid com puc  i amb sorpresa de la gent que porto darrere, que em pregunten si tot va bé, he de buscar un foradet entre uns matolls a on per soposat no quedo gens amagat i allà mateix deixo anar la Tormenta de Sauron que m’ha estat amargant mitja cursa. Crec que mai he plegat tantes vegades un Kleenex...perquè no vaig agafar més?

En fi, encara que he perdut un bon temps  i que m’ha passat bastanta gent, em trobo una mica millor i encara que estic molt cansat puc seguir corrents sense tenir que concentrar-me en tancar el cul amb força.

Segueixo la baixada fins la Cadira del Bisbe, torno a pujar fins a Sant Mateu i baixo pel corriol dels Serviols per tornar a pujar una vegada més i encarar l’última baixada fins la Salle, el punt de sortida.

Arribo a la meta, content, rebentat però molt content. He patit bastant  i he disfrutat molt. Al final m’ha sortit prou bé i tenint en compte el poc entrenament que he fet últimament no em puc queixar. 24 km amb uns 1500 de desnivell positiu en 2:52 h...un bon dia de cursa.
 
Em retrobo amb l’Ona, la Txell i la Iol i poc a poc va apareixent la resta de la gent mentre vigilo que l’Ona, que ja comença a gatejar, no marxi massa lluny. Apareix el Manolo amb la meva germana i els nebots. Xerrem una estoneta i després d’acomiadar-nos de tota la gent tornem cap a casa.