8 d’abril del 2014

29/03/2014 - Rogaining de Collserola

L'Enric en una de tantes.

L’Enric em passa a recollir per casa i com que ell es coneix el camí i a més a més anem en moto, en poc més de 30 minuts ja estem al Centre Cívic Vázquez Montalbán de Vallvidrera.

El dia és fred, el vent és fortet i fa pinta de que tingui de ploure d’un moment a l’altre. Aparquem a la porta i anem a confirmar inscripcions per participar com a equip Gafarruns en la Rogaining de Collserola 2014 que organitza la gent de La Nova Fita. Recollim la bossa de regal i fem un cafetonet ràpid al bar d’allà mateix.

A part dels habituals que ja ens comencem a trobar en totes les rogainings en les que participem, avui m’he trobat amb dos persones que feia molt anys que no veia, en Salva, un conegut de Premià i en Ivo, un excompany del Plafó del Piri de fa molt de temps.

Ens canviem, preparem motxilles, encabim sota el seient de la moto, amb poca manya i molta força bruta, la roba, els cascos i les bosses que ens han regalat per participar i entrem a la zona d’aïllament. A l’entrada ens donen el mapa embolicat i poc després ja el podem obrir per traçar la nostra estratègia.

A poc més d’un parell de minuts de la sortida en Jota ens comenta que ell, l’any passat va seguir la nostra estratègia i la va trobar massa dura, amb massa pujada i baixada.

S’agraeix molt el comentari però per una banda, ens queda poc temps per rectificar i per l’altre ens volem probar i tirar amb el que hem decidit per veure si aprenem o no a preparar els recorreguts.

Donen la sortida i tenim per endavant 6 horetes d’activitat i de diversió.

A la primera fita, com suposo que a totes les rogainings, ens trobem una pila de gent fent cua per marcar. A la següent ja només coincidim amb un parell d’equips i quan arribem a la tercera ja fa una estona que trotem sols.

El temps passa i les fites es van succeint segons el pla establert. Cap a les tres hores fem un descans. Parem, mengem una mica i tornem a estudiar el mapa per traçar l’estratègia de tornada. Fins aquí hem tingut pocs problemes per trobar les fites i la veritat és que les hem encertant bastant. Perdem poc temps en trobar-les i ens situem bastant bé sobre el mapa. Potser l’explicació més raonable és que aquesta vegada les fites no estaven massa amagades i no eren difícils de trobar, però almenys per nosaltres, la sensació ha sigut la d’haver aprés una mica més, la d’haver millorat la nostra orientació i d’haver aconseguit entendre millor la descripció de les fites (una altre cosa que ajuda molt).

Durant la tornada seguim trobant més fites i de tant en quan o anem coincidint amb algun equip durant un tram o ens creuem amb algun altre. Arribem a prop de la meta amb massa temps i hem de tornar a parar per revisar el mapa i refer l’estratègia per anar a buscar alguna fita més, sempre tenint en compte de no passar-nos de les 6 hores.

Marquem un parell de fites més però per anar a les següents ja ens fa una mica de por arriscar amb el temps i preferim tornar cap a la meta.

Finalment entrem a meta gairabé 25 minuts abans complir les 6 hores de la rogaining. Entrem súper contents. Considerem que ens ha anat molt bé i a part, com totes les altres vegades, hem disfrutat molt.

Avui el problema ha sigut d’estratègia, potser ha sigut tanta pujada i baixada com ja ens havia indicat en Jota, potser la meva falta de fondo (encara que l’Enric no ho vulgui reconèixer), potser el no voler arriscar més temps, potser la necessitat d’aprendre a fer rumb per tallar camins... hi han molts potsers i podríem haver millorat uns quants (sempre es pot millorar). Seguirem tenint dies tontos, fites que s’ens resisteixin i encigalades importants però sincerament avui ens sentim molt orgullosos de la nostra progressió.

Hem acabat amb 123 punts. Res remarcable davant dels 229 punts dels primers però avui ja no hem hagut de mirar les classificacions per darrere per trobar-nos els últims o penúltims, avui ens hem trobat cap al mig de la llista.

L’organització ens ha donat de dinar. Hem fet un mos ràpid sense veure’ns amb ningú i hem tornat cap a casa ja que els dos teníem obligacions.